Compartir
Veneçuela
L’exili espanyol en Veneçuela va ser més tardà que en altres països, ja que el govern veneçolà d’Eleazar López només autoritzava l’arribada d’exiliats bascs per ser suposadament conservadors i religiosos. La vertadera arribada es va donar a partir del govern d’Isaías Medina i el període de Acción Democrática, que van afavorir l’obertura de les fronteres veneçolanes als exiliats antifeixistes espanyols. Va ser en aquest context quan van arribar nombroses persones intel·lectuals, obreres, artistes, llauradores, comerciants i de professions molt diferents. De fet, Dolors Pla, autora del llibre Pan, trabajo y hogar. El exilio republicano español en América Latina sosté que més de 5000 persones es van exiliar a Veneçuela després de la Guerra Civil espanyola.
CONCHA LIAÑO GIL
- Lloc i data de naixement: Barcelona, 24 de novembre del 1916
- Lloc i data de defunció: Caracas, 19 d’abril del 2014
- Militant de les Joventuts Llibertàries i de Mujeres Libres
Concha Liaño va nàixer en Barcelona i va començar la seua activitat en el Moviment Llibertari amb 15 anys. Aquesta va ser ininterrompuda fins la derrota en la Guerra Civil. Un dels fets més rellevants és que va participar en la fundació de Mujeres Libres el 1936. Aquesta agrupació estava formada exclusivament per dones anarquistes que lluitaven per l’emancipació integral de la humanitat des del feminisme anarquista, tot i que no es consideraven feministes. La seua activitat va durar tres anys i es dedicaven a tasques propagandístiques, educatives i de suport a la rereguarda antifeixista.
Després de la guerra, Concha Liaño es va exiliar a França, on van fugir moltes de les integrants de Mujeres Libres. Després de passar una forta crisi personal per les conjuntures històriques que li van tocar viure, es va exiliar a Veneçuela amb la seua filla de 5 anys. Des del 1948 fins la seua mort va viure entre Maracaibo i Caracas i mai es va desvincular del Moviment Llibertari espanyol. De fet, una de les protagonistes de la pel·lícula Libertarias de Vicente Aranda, porta el seu nom.
CARLOTA O’NEILL
- Lloc i data de naixement: Madrid, 27 de març del 1905.
- Lloc i data de defunció: Caracas, 20 de juny del 2000.
- Professió: escriptora i periodista.
Carlota O’Neill va ser una periodista, escriptora i dramaturga feminista, així com una de les grans figures de l’anomenada Edat de Plata. Nascuda en una família progressista, es va casar amb el militar Virgilio Leret, que va ser executat durant els primers dies de la Guerra Civil en Melilla. En el mateix moment, va ser detinguda, sotmesa a un Consell de Guerra i condemnada a sis anys de presó. Se l’acusava de que els seus escrits contribuïen a fomentar la “situació anàrquica que feia necessària la intervenció del moviment nacional”. Quan va ser alliberada, després de passar uns anys d’exili interior i escrivint amb el pseudònim de Laura de Noves, va decidir exiliar-se, primer a Veneçuela i després a Mèxic. Des de l’exili, on va morir, mai va deixar d’escriure. Fins i tot s’ha considerat que les obres de Carlota O’Neill van ser una contribució imprescindible a la resistència cultural que es va mantindre des de l’exili.
TERESA GRACIA GARCÍA
- Lloc i data de naixement: Madrid, 23 de gener del 1932.
- Lloc i data de defunció: Madrid, 10 de setembre del 2001.
- Professió: escriptora.
Teresa Gracia va ser una escriptora feminista i anarquista que va creuar la frontera de l’exili cap a França quan tenia set anys, ja que els seus pares eren militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Van ser traslladats a diferents centres de refugiats i camps de concentració (Saint Cyprien i Argelès-sur-Me entre altres) fins que, el 1948, es van exiliar a Veneçuela. Va ser en Caracas on Teresa va iniciar la seua activitat periodística, amb la que va viatjar per Amèrica i Europa fent cròniques per a diferents periòdics. A més, durant els anys cinquanta, es va afiliar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries i a Solidaritat Obrera. Finalment, es va casar amb el periodista espanyol José Luis Muñiz i es va establir en Madrid, on va morir després d’escriure novel·les, treballar en diferents periòdics i, fins i tot, rebre premis per obres de teatre com Las republicanas.
Albert GIRONA ALBUIXECH i M. Fernanda MANCEBO (coords.): El exilio Valenciano en América: obra y memoria, Col·lecció Oberta, València, 1995.
Juan José MARTÍN FRECHILLA: “Sin solución de continuidad: exiliados e inmigrantes españoles en la construcción de Caracas: 1936 -1958”, Exils et migrations ibériques au XXe siècle, 1998 (5), pp. 207-248 [https://www.persee.fr/doc/emixx_1245-2300_1998_num_2_5_989].
Antonina RODRIGO: Mujer y exilio, Compañía Literaria, Madrid, 1999.
Dolores PLA BRUGAT (coord): Pan, trabajo y hogar. El exilio republicano español en América Latina, Ed. Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH), Mèxic, 2008.
Víctor SANZ LÓPEZ: El exilio español en Venezuela, Ed. Casa de España y El Centauro, Caracas, 1995.