Compartir
Xile
Xile destaca pel suport institucional que va donar a la població republicana necessitada d’exili des del primer moment. El govern del Frente Popular es va comprometre amb la causa republicana i amb el dret d’asil; tal i com demostra la creació en 1939 del Comitè Xilè d’Ajuda als Refugiats Espanyols. Aquest govern arriba a finançar el trasllat a Xile d’una part de població refugiada.
Encara que hi ha altres vaixells, el trasllat més emblemàtic es duu a terme a bord d’un vaixell de vapor anomenat Winnipeg. Aquest viatge serà coordinat en bona part per Pablo Neruda, en tant cònsol de Xile a París. El Winnipeg salpa des de Pauillac (França), on s’hi van aplegar més de 2000 persones, fins aleshores distribuïdes dins del territori francès en diferents camps de concentració per a persones refugiades. Després de gairebé un mes, arriba al port de Valparaíso el 3 de setembre de 1939. A bord, s’hi trobaven un nucli de personalitats intel·lectuals, però també professionals i obrers de tots els àmbits, els quals contribuiran al desenvolupament econòmic de Xile. Una bona part d’aquestes persones exiliades trobarien en Xile una terra on quedar-se.
DIANA PEY CASADO
- Lloc i data de naixement: Madrid, 8 de Març de 1922.
- Lloc i data de defunció: Miami, 1988.
- Professió: Pianista i compositora.
Va arribar a Xile, exiliada al costat de la seva família, el 3 de Setembre de 1939 a bord del vaixell Winnipeg. Allí va estudiar en el Conservatori Nacional de Música, dependent de la Facultat d'Arts de la Universitat de Xile. Va treballar en Ràdio Cooperativa Vitalícia com a pianista acompanyant a altres cantants i va arribar a ser vicedegana de la universitat on es va formar. Va morir en 1988 a Miami, els Estats Units.
ROSER BRU LLOP
- Lloc i data de naixement: Barcelona, 15 de Febrer de 1923
- Lloc i data de defunció:
- Professió: Pintora i gravadora.
Va néixer a Barcelona, però al poc temps la seva família es va exiliar a París a causa de la dictadura de Primo de Rivera, i va viure allí els quatre primers anys de la seva vida. Després d'aquest parèntesi va tornar a Barcelona, d'on va haver d'exiliar-se definitivament en 1939. Va arribar a Xile a bord del vaixell Winnipeg. Va estudiar pintura a l'Escola de Belles arts de la Universitat de Xile des de 1939 a 1942. En 1947 es va unir al Grup d'Estudiants Plàstics i en 1957 va iniciar els seus estudis de gravat en el Taller 99.
La seva obra s'inscriu dins el moviment de la neofiguració. Ha exposat al seu país natal, així com en diversos països d'Amèrica Llatina, als Estats Units o a Alemanya. I ha rebut diversos guardons: en 1995, a Espanya, va ser nomenada Comendadora de l'Orde d'Isabel la Catòlica; l'any 2000 va rebre el Premi Altazor de les Arts Nacionals de Xile en la categoria de pintura; en 2004 va rebre la Medalla a l'Ordre del Mèrit Artístic i Cultural Pablo Neruda, a Xile; en 2015 el Govern de Xile li va atorgar el Premi Nacional d'Arts Prèdiques i en 2018 va obtenir la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles arts d'Espanya. Actualment, contínua residint a Xile.
MONTSERRAT JULIÓ NONELL
- Lloc i data de naixement: Mataró, 20 de Maig de 1929.
- Lloc i data de defunció: Madrid, 26 de Gener de 2017.
- Professió: Actriu, guionista, directora de teatre i escriptora.
Es va exiliar amb la seva família, a l'edat de deu anys, rumb a Xile en el Winnipeg en 1939. Va estudiar en el Teatro Ensayo de la Universitat Catòlica de Xile i es va llicenciar en Art Dramàtic en la Universitat de Santiago de Xile. Va fer el seu debut com a actriu de teatre l'any 1948 en l'obra El burlador de Sevilla. En 1956 va tornar a Catalunya durant uns anys, en els quals va col·laborar amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Aquest mateix any va fer el seu debut cinematogràfic en la pel·lícula La cárcel de cristal. Entre 1959 i 1961, de tornada a Xile, va dirigir la Societat d'Art Dramàtic de Santiago. Posteriorment es va traslladar de manera definitiva a Madrid, on va desenvolupar gran part de la seva carrera. Ha participat en desenes de pel·lícules i dirigit quatre obres de teatre. Com a escriptora, va publicar en 1975 la novel·la de ciència-ficció Memòries d'un futur bàrbar. En 2003 va publicar les seves memòries, Vida endins, on recorda el seu exili i els inicis de la seva carrera. Va morir el 26 de Gener de 2017 a Madrid.
Denisse ESPINOZA: “Roser Bru: contra el exilio y el olvido”, La Tercera, (29 de enero de 2017), https://culto.latercera.com/2017/01/29/roser-bru-exilio-olvido/
Julio GÁLVEZ BARRAZA: Winnipeg. Testimonios de un exilio, Sevilla, Renacimiento, 2014.
Julio GÁLVEZ BARRAZA: “Por obra y gracia del Winnnipeg”, Proyecto Clio, s.d. http://clio.rediris.es/exilio/chile/exilioenchile.htm
<pencarnación lemus:="" “la="" investigación="" de="" «los="" refugiados="" españoles»="" en="" chile="" :="" fuentes="" y="" hallazgos="" un="" exilio="" larga="" duración”,="" <em="">Exils et migrations ibériques au XXe siècle, 5 (1998), pp. 273-293.
s.a. “Web per la memòria històrica de Comisión por la Memoria del Exilio Republicano” recuperada de https://cmerchile.wixsite.com/cmerchile
s.a. “Biografía”, Roser Bru, s. d. http://roserbru.cl/biografia/
s.a. “Montserrat Julió (1929-2017)”, Associació d’escriptors en llengua catalana, s.d. https://www.escriptors.cat/autors/juliom/biografia-montserrat-julio
</pencarnación>