Compartir
Tuníssia
L’exili a Tunísia estigué protagonitzat, sobre tot, per la flota republicana que havia estat instal·lada a Cartagena. En principi, el seu destí havia de ser Algeria però mai els van autoritzar a desembarcar a Oran i, per tant, van buscar un altre port proper. La flota arribà el dia 7 de març de 1939 a la base naval de Bizerta. D’entre les persones a bord, 4000 eren tripulants i 300 civils. D’entre aquests darrers, només hi compten 21 dones i 4 o 5 xiquets/tes.
L’acollida al país no fou fàcil. Les autoritats mantenien una voluntat deliberada d’aïllar a les persones refugiades, sobre els quals hi havia un estigma ideològic pels seus ideals republicans i d’esquerres. Immediatament, són traslladats a camps de concentració. El primer fou el campament de Meheri-Zebbeus, prop de Gafsa, on es veren obligats a realitzar treballs forçats. La premsa socialista del país denunciava la situació d’explotació i control a que eren sotmesos aquests refugiats. Aquests defensaran que els refugiats espanyols siguen considerats com a homes lliures i no com a presoners.
Per altra banda, els “preponderants” i les autoritats franceses mantenien un dur discurs en contra de les llibertats dels refugiats. Eren titllats de “criminals potencials” amb la intencionalitat de generar una reacció de por i rebuig. En general, la societat tunisiana feia seu aquest discurs i afegia una reticència cap a les persones refugiades, vistes com a competència laboral. Mesos més tard, els espanyols foren alliberats dels camps de concentració i van anar ocupant llocs de treball en sectors que mancaven de mà d’obra, com l’obra pública i l’agricultura.
Amb la independència de Tunísia, els espanyols republicans van viure un segon exili. La gran majoria va decidir partir cap a França o altres països coneguts per ser llar dels exiliats, com Mèxic. A Tunísia van quedar molt poques famílies espanyoles i és difícil trobar allà descendents, la majoria dels fills i filles van acabar tornant a Espanya.
CARMEN LÓPEZ IBÁÑEZ
- Lloc i data de naixement: 16 de Juliol de 1933, Cartagena
- Lloc i data de defunció: desconegut
Filla de família de classe baixa, als tres dies de néixer se’n van anar a Madrid.
Tot i que el seu pare formava part de la marina militar de la república espanyola, Carmen insisteix en que els marines no eren ni feixistes ni republicans, que estaven estudiant quan va esclatar la guerra civil. Com que el seu pare, Francisco, pertanyia a la marina militar de la república espanyola, en 1939-quan es va proclamar la victòria dels insurrectes-, el seu vaixell va eixir del port de Cartagena a l’exili per tal de fugir dels feixistes.
Mentrestant, en Madrid es trobava Carme amb la seua mare i la seua germana menuda. La mare treballava per mantenir a les seues filles cosint per a una família acomodada i guanyant un sou miserable. Com que eren família d’un mariner suposadament republicà, van tindre que marxar, dos anys després, a l’exili per por a les represàlies. És per això que, assabentades del lloc on es trobava Francisco i amb ajuda de la família per a la que treballava la mare, van decidir marxar cap a Tunísia, i, després d’un viatge molt llarg van arribar i es va poder reunir tota la família en Bizerta.
Una vegada allí, la seua germana i ella van ingressar en una escola de monges, on van aprendre a parlar el francès perfectament, qualitat que després utilitzaria Carmen per a poder guanyar diners en el seu retorn a Madrid.
Allí en Bizerta, Carme va viure el començament de la Segona Guerra Mundial. La seua família i ella van tindre que ser evacuats a una altra ciutat, on es van quedar a viure fins que ella -amb 23 anys- en l’any 1957 va decidir tornar a Espanya. Una vegada allí va confirmar que els seus pares podien tornar sense represàlies i per fi en l’any 1959 van poder tornar a Espanya.
De tornada a Madrid, Carme va treballar com a professora particular de francès. Es va casar amb un francès i va continuar la seua vida en París treballant com a esteticien.
MªLUISA GONZÁLEZ COLLADO
- Lloc i data de naixement: 1936, Ferrol (A Coruña), Galícia.
- Lloc i data de defunció: desconegut
En la foto podem observar a l’esquerra, el pare José González López, més conegut com “el mestre sabater” del vaixell “Libertad”, al centre la mare, Manuela Collado López i finalment a la dreta, Mª Luisa Collado López (14 anys). És 1950 i la família es troba reunida a Ferryville, (actualment Menzel Bourguiba, Tunísia), on el seu pare havia sigut traslladat després de passar pel camp de concentració de Meheri-Zebbeus.
Març de 1939. Dies abans de que es declaressi la victòria dels feixistes, més de 4.000 marines sortiren des de Cartagena fins a Tunísia. Havien sigut fidels a la República i ara tocava marxar cap a l’exili. Entre aquells marines es trobava el pare de Mª Luisa, José, el mestre sabater del vaixell “Libertad”.
M ªLuisa tenia tres anys quan el seu pare va marxar a l’exili. Ella es va quedar amb la seua mare i tres germans a Ferrol. Com que eren família d’un fidel a la República, van intentar fugir per por a les represàlies i reunir-se amb José diverses voltes, però no seria fins l’any 1947 que aconseguirien anar a Ferryville, ciutat on es trobava el pare. Aquella nit Mª Luisa coneixeria a son pare, amb ja 11 anys d’edat.
Amb el pas del temps, els quatre germans van regressar a Espanya, com és el cas de Mª Luisa o bé van marxar cap a França. Els pares no van poder tornar fins l’any 1957, any en que van decidir fincar-se a Vigo, ciutat on el pare havia passat la seua infància.
Alicia ALTED: “La voz de los vencidos”. España, Aguilar, 2005.
Asociación de hijos y nietos del exilio republicano: “Desde el silencio: Exilio republicano en el Norte de África.” (Youtube), 2013. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=BmHlWVoPnQ0
Victoria DÍAZ FERNÁNDEZ: “El exilio de los marinos republicanos”. València: Publicaciones Universidad de Valencia. 2009. Recuperat de: https://books.google.es/books?id=my8vg8EVtGcC&printsec=frontcover&dq=el+exilio+de+los+marinos+republicanos&hl=es&sa=X-47lAhWkAWMBHQZoAFwQ6AEIKTAA#v=onepage&q=el%20exilio%20de%20los%20marinos%20republicanos&f=false
Abdelhakim EL GAFSI: De Cartagena a Bizerta: prolongaciones tunecinas de la guerra civil española (1936-1939). In Anales de historia contemporánea. Càtedra de Historia Contemporània, Universitat de Murcia, 1983.
Carmen IBÁÑEZ LÓPEZ. (Entrevista). Asociación de hijos y nietos del exilio republicano. Recuperat de: http://exiliorepublicano.org/carmen_lopez.html#inicio
Radio 5. (12 de març de 2019). El exilio republicano olvidado. [Àudio en podcast]. Recuperat de http://www.rtve.es/alacarta/audios/cinco-continentes/exilio-republicano-olvidado/5055059/
Javier RUBIO :“La emigración de la Guerra Civil, 1936-1939”. Madrid, San Martín, 1977.
Béichir YAZIDI: “El exilio republicano en Túnez”. Túnez, Reedición en España: Sembora, 2008.