A penes es coneix l'exili espanyol a Cuba. Sabem que va ser una colònia espanyola i que es va independitzar després de molts centenars d'anys, després de ser també ocupada pels Estats Units. Finalment, Cuba es va independitzar i es va declarar com a república 20 de maig de 1902. Anys més tard va venir la dictadura de Gerardo Machado.

Davant les injustícies, el poble es va rebel·lar en nombroses ocasions i va haver de fugir d'ell país. Així doncs, es va constituir una democràcia a principis dels anys 30. I just quan esclata la guerra civil espanyola, a Cuba estava el govern de Laredo marcant estabilitat política a través de grans canvis democràtics al país com l'amnistia general per als presos polítics, la legalització de Partits d'oposició, el restabliment de l'Autonomia Universitària en 1939 i la convocatòria a una Assemblea Constituent en 1939 que va aprovar i va redactar la Constitució de 1940.

No se sap la quantitat exacta, però estem parlant que va haver-hi entre mil i cinc-cents exiliats i exiliades en el territori cubà. Aquestes persones van aportar molts coneixements a la medicina, a la cultura o a la política sent allí, igual que van aprendre de la població cubana.

ISADORA DE DIOS PAÑERO

ISADORA DE DIOS PAÑERO

Isadora de Dios Pañero més coneguda com “Dorini de Diso” o “Disso”, va ser una soprano de la qual no se sap res fins a l'11 de maig de 1925, data en la qual va començar la temporada 1924-25 en el Teatre de la Zarzuela. Des de llavors, no va parar de treballar en sarsueles com “Marina y La villana”, “Al dorarse las espigas” o “Coplas de Ronda”.

Tot anava bé fins que la Guerra Civil va interrompre la seva ascendent carrera en els teatres i li va obligar a desplaçar-se a Amèrica. En 1942, ella i el seu marit van ser a l'Havana (Cuba). Una vegada allí es va presentar en el Teatre Martí amb “Los Gavilanes” com a figura principal de la Companyia de Miguel de Grandy. Això va produir elogis per part de la premsa de l'Havana. A més, va gravar diversos discos per a ‘La Voz de su Amo’, ‘Regal’ y ‘Odeón’, entre els anys 1928 i 1930, amb romances, duos i quartets de sarsueles.

La mort de la filla de Dorini de Diso va produir que ella entrés en un conflicte emocional i apel·larà al suïcidi per a escapar d'aquest en 1948, tres anys després de la mort de la seva filla.

ZENOBIA CAMPRUBÍ AYMAR

ZENOBIA CAMPRUBÍ AYMAR

Zenobia Camprubí Aymar va ser educada per la seva mare, àvia i tutors particulars. També va aprendre idiomes, cosa que li va servir després per a la seva tasca com a traductora. A partir de 1902, va publicar textos en el Saint Nicholas Illustrated Magazine for Boys and Girls, de Nova York, i va treure a la llum una narració autobiogràfica titulada “Malgrat”. A més, va traduir l'obra de Rabindranath Tagore, Shakespeare, Edgar Allan Poe i altres clàssics anglesos.

El seu marit era el poeta Juan Ramón Jiménez, i moltes persones sol la coneixien per ser la dona del poeta. Però, realment era una dona molt intel·ligent i va ser el manteniment del poeta, ja que va ser la seva inspiració poètica, la seva administradora i la correctora dels seus textos. A més va ser una pionera conductora a Espanya.

Durant la Guerra Civil, Campubrí es va fer càrrec d'alguns nens en el que es va convertir en una espècie de guarderia i, cap a al final del conflicte, es va exiliar a Amèrica, on va viure a Puerto Rico, Cuba, Florida i Nova York. A Cuba va treballar de voluntària en presons de dones, en diferents actes culturals i en acte polític de suport al bàndol republicà espanyol. També va redactar ‘Diario I. Cuba’ on explica la dura vida que hi havia a Cuba en els anys de la seva estada (1937-1938).

Finalment un càncer d'ovari va posar fi a la seva vida mentre vivia amb Ramón Jiménez a Puerto Rico. Campubrí va pertànyer a ‘Lyceum Club Femení’, una associació de dones l'objectiu de les quals era la defensa dels interessos de la dona i la promoció del desenvolupament educatiu, cultural i professional de totes. L'escriptora està considerada com una de les primeres grans feministes de l'estat espanyol, precisament, per reivindicar constantment una major presència de la dona en tots i cadascun dels àmbits de la societat.

CONCEPCIÓN MÉNDEZ CUESTA

CONCEPCIÓN MÉNDEZ CUESTA

Concepción Méndez va estudiar en un col·legi francès i des de bé jove va començar a fer-se preguntes sobre el paper de la dona en la societat. En 1926 va publicar ‘Inquietudes’ (1926), dos anys després ‘Surtidor’ i més tard ‘Canciones de mar y tierra’ (1930) o ‘Vida a vida’ (1932).

Després de la guerra civil va començar el seu triple exili, de França a Cuba i Mèxic, com derrotada, com a poeta i com a dona. Cal destacar que els exiliats i exiliades pensaven que la història els esborraria, per això van començar a escriure llibres de memòries, autobiografies i diaris filtrats per la “contra nostàlgia”. Méndez i el seu marit, Manuel Altolaguirre, van imprimir revistes de l'època com a ‘Héroe’ a Madrid o ‘1616’ a Londres, van fundar la impremta ‘La Verónica’ a Cuba i van publicar una col·lecció poètica que van anomenar ‘El ciervo herido’, entre 1939 i 1943.

En la seva estada a Cuba, Méndez va continuar escrivint, editant i acollint a la seva casa a desenes de desterrats i desterrades. Mai va tornar a Espanya, excepte un viatge a Madrid en 1966, després del que va tornar a viure a Mèxic fins a la seva mort en 1986.

CONCEPCIÓN ABAD RODRÍGUEZ

Concepción Abad Rodríguez va nàixer a València l’any 1917. De ben jove es va afiliar a les Joventuts Comunistes i durant la Guerra Civil es va implicar activament en el Partit Comunista, desenvolupant tasques organitzatives i de propaganda tant a València com a Madrid o Barcelona.

En 1939, en veure la guerra perduda, col·labora en la comissió creada pel seu partit amb l’objectiu d’evacuar el màxim nombre possible de dirigents comunistes. Finalment, ella mateixa s’exilia, passant per França i República Dominicana, abans de poder arribar a Cuba, on s’instal·la definitivament en 1940.

Durant els anys de la guerra va conéixer i es va casar amb un company de militància, el també comunista José Gómez Gayoso. I junts es van exiliar. Però, un any després de la seua arribada a Cuba, on van ser pares del seu únic fill, ell va decidir tornar clandestinament a l’Estat Espanyol per continuar la lluita contra el feixisme des de dins, però va ser descobert i afusellat pel règim franquista.

Des de l’exili, Concepción va treballar com a oficinista en l’Institut d’Intercanvi Cultural Cubano-Soviètic i com a bibliotecària a la biblioteca del Ministeri d’Educació. Va mantenir, a més, una activa vida cultural i social, vinculant-se a la Casa de la Cultura de l’Havana i sent una de les fundadores, en 1948, de la Unió de Dones Espanyoles, organització on va ocupar el càrrec de vicesecretaria.

A partir de 1952, amb el colp d’estat de Baptista i la consegüent dictadura que va instaurar a Cuba, Concepción va ser depurada de la seua feina. En el seu país d’acollida, també va lluitar contra els colpistes, tal com havia fet al seu lloc d’origen. Així, col·labora amb el Movimiento Revolucionario 26 de Julio, dirigit per Fidel Castro. Per aquest motiu va ser perseguida pel govern i es va veure obligada a traslladar-se de l’Havana a Varadero, on portà una vida semiclandestina.

A partir de 1959, amb la victòria de la revolució, la seua situació millora, ja que torna a ser contracta per institucions públiques. En un primer moment va treballar com a bibliotecària en el Centre de Documentació del Ministeri de Relacions Exteriors, però posteriorment va ocupar altres càrrecs en diferents organismes i ministeris. Fins a arribar a ser funcionària de l’Ambaixada de Cuba a Espanya. Va ocupar aquest lloc durant sis anys, fins que en 1976 li diagnostiquen un càncer i decideix tornar a l’Havana, on va morir.

Pòstumament, va ser condecorada amb la medalla del XX Aniversari de les Forces Armades Revolucionàries de Cuba.

EFE (05/06/2015). Margarita Xirgu, la exiliada del Franquismo que revitalizó el teatro uruguayo, Eldiario.es. Montevideo, https://www.eldiario.es/cultura/Margarita-Xirgu-exiliada-Franquismo-revitalizo_0_395460468.html

Wikipedia, 14 oct 2019. Margarita Xirgu, https://es.wikipedia.org/wiki/Margarita_Xirgu

Dorini de Diso. Recuperado de lazarzuela.webcindario, https://lazarzuela.webcindario.com/BIO/diso.htm

Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. Persona - Pineda de Dios Piñero, Isidora (1901-1948). Web: http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/130524

Operaclub. (4 de junio de 2014). DORINI DE DISO. Recuperado de: http://operaclubsas.blogspot.com/2014/06/dorini-de-diso-de-diccionario-de.html

José María Ruiz Fuentes (2013). DORINI DE DISO. El Arte de Vivir el Flamenco, https://elartedevivirelflamenco.com/cancionespanola333.html

Winston Manrique Sabogal, (27 de octubre 2015) Zenobia Camprubí sale de la sombra de Juan Ramón Jiménez, Madrid, https://elpais.com/cultura/2015/10/23/actualidad/1445625942_716355.html

Wikipedia, (7 jun 2019). Zenobia Camprubí, https://es.wikipedia.org/wiki/Zenobia_Camprub%C3%AD

Casa Museo y Fundación Zenobia Juan Ramón Jiménez. Zenobia Camprubí Aymar, https://www.fundacion-jrj.es/zenobia/vida-biografia/

Real Academia de la Historia (2018). Zenobia Camprubí Aymar, http://dbe.rah.es/biografias/10269/zenobia-camprubi-aymar

Instituto Cervantes (2015), España. Zenobia Camprubí. Biografía, https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/creadores/camprubi_zenobia.htm

Nuria Azancot (25 mayo, 2018).Las memorias armadas de Concha Méndez, El cultural, https://elcultural.com/las-memorias-armadas-de-concha-mendez

Eva Díaz Pérez (18 JUL 2018) Sevilla. Concha Méndez, la voz de la memoria doblemente olvidada, El País, https://elpais.com/cultura/2018/07/18/actualidad/1531937702_733370.html

Wikipedia (4 ene 2019). Concha Méndez, https://es.wikipedia.org/wiki/Concha_Méndez

RTVE. 2015. Las sinsombrero, http://www.rtve.es/lassinsombrero/es/webdoc/las-mujeres/

Loreto Sánchez Seoane (23/02/2016) Madrid. Las mujeres de la Generación del 27: Ellas, el género neutro, El Mundo, https://www.elmundo.es/cultura/2016/02/23/56cb53b2ca4741db028b45b9.html

Manuel Hidalgo (22 JUL. 2018) Madrid. Concha Méndez, la risa y el misterio, El Mundo, https://www.elmundo.es/cultura/2018/07/22/5b53197c22601d1c798b4586.html

Wikipedia (5 oct 2019). Historia de Cuba, https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_Cuba#Guerra_Necesaria_o_de_la_Independencia_de_Cuba

Jorge DOMINGO CUADRIELLO: El Exilio republicano español en Cuba, Madrid, Siglo XXI, 2009.