ILSE BAREA-KULCSAR

ILSE BAREA-KULCSAR

Ilse Wilhelmine Elfriede Pollak va ser una activista, periodista i escriptora vienesa, que va militar en diverses agrupacions socialistes/comunistes com l’SDAP o el KÖP. Durant la seva època universitària Ilse va treballar per al departament de formació del KPÖ donant xerrades, conferències i cursos per a joves, dones i sindicats, així com en la redacció de publicacions per a revistes del partit. En 1933 va participar en les revoltes contra el nou règim austríac sent detinguda en diverses ocasions i finalment perseguida. És per això mateix que en 1936 decideix fugir d'Àustria i marxar a Espanya per a treballar com a reportera en la Guerra Civil Espanyola. A Madrid treballa en Telefónica donant un nou enfocament (molt més periodístic i propagandístic) de la censura de premsa estrangera, fins al 22 de febrer de 1938 que aconsegueix sortir d'Espanya juntament amb el seu marit Arturo Barea fugint de les tropes franquistes. Després d'una estada d'un any a París s'instal·la definitivament a Gran Bretanya al febrer de 1939. Ja a Gran Bretanya Ilsa va tornar a l'activitat política, es va afiliar al Partit Laborista i va arribar a ser regidora de la seva localitat. Es va dedicar professionalment sobretot a la traducció i interpretació de l'alemany, anglès, espanyol i italià. En 1965 va decidir tornar a Viena on es va dedicar a impartir classes i donar conferències a sindicats en l'àmbit de la cultura i l'educació, escriure un article mensual per a la revista del sindicat ferroviari i publicar textos sobre assumptes polítics, socials i econòmics en les revistes Zukunft i Arbeit und Wirtschaft. Ilse mor a Viena l'1 de gener de 1973 als 70 anys d'edat.

ISABEL MARGARET DE MADARIAGA

ISABEL MARGARET DE MADARIAGA

Isabel, a causa de l'activitat diplomàtica del seu pare, es va criar entre Espanya, França, Suïssa i el Regne Unit, la qual cosa li va permetre aprendre diversos idiomes (parlava anglès, francès, alemany, rus, italià i espanyol). Després de l'esclat de la Guerra civil espanyola, la seva família es va exiliar al Regne Unit i va fixar la seva residència a Londres on Isabel es matricularia a l'Escola d'Estudis Eslaus i Europeus de l'Est. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial va treballar en la BBC com a traductora i posteriorment va desenvolupar la seva labor docent en la universitat de Londres com a catedràtica d'Història de Rússia (més tard també en les Universitats de Sussex i Lancaster). Va ser nomenada membre de l'Acadèmia Britànica en 1990 i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Història en 1991. És una de les especialistes més rellevants en estudis russos ja que va transformar la percepció de les principals figures històriques russes i va qüestionar la importància d'aquesta nació en la història europea. Entre la seva prolífica obra, cal destacar els títols Russia in the Age of Catherine the Great (1981), Catherine the Great: A Short History (1990) i Ivan the Terrible (2005). Gran part de la seva biblioteca (més de 400 volumenes) va ser donada com a última voluntat a la Biblioteca Nacional d'Espanya, per a suplir aquest buit documental que existia sobre Rússia al nostre país degut a la censura del règim.

“LA HABANA”

L'Habana

L'Habana va salpar del port de Santurce, País Basc, el 21 de maig de 1937 i va atracar en el port de Southampton (sud d'Anglaterra) dos dies després. Viatjaven uns 4200 passatgers a bord entre els quals es trobaven prop de 4000 xiquets i xiquetes, 95 mestres, 120 auxiliars, 15 retors, a més del personal sanitari (tots ells inscrits de manera voluntària). El personal pedagògic i auxiliar, constituït únicament per dones (menors de 25 anys la majoria), estava cridat a exercir de mares dels xiquets al seu càrrec. Entre les recomanacions que se'ls van donar a les mestres estaven les de cuidar als escolars amb gran abnegació, amor i atencions constants, i a les auxiliars tenir una bona cura de l'arranjament i neteja dels menors. Pel seu treball i dedicació rebien una retribució mensual de 250 francs, a més d'allotjament, menjar i servei mèdic-farmacèutic. Les autoritats basques desitjaven que els nois mantingueren la identitat basca, i per a això es considerava necessari que visqueren en grups. En un primer moment van ser acollits tots ells en un campament condicionat amb tendes de campanya i després de cinc mesos van ser distribuïts per diferents llocs d'acolliment en quatre grups: aquells acollits per la “Salvation Army”, els que van formar les colònies catòliques, els que van formar part de les colònies sostingudes per comitès locals (polítics, petits industrials, metges, professors, mestresses de casa…) i aquells inclosos en les colònies ateses directament pel Comité Nacional.

A la fi de 1937 i principis del 38 —una vegada caiguda Bilbao— comença la repatriació dels xiquets bascos. Molts van ser reclamats per les seues famílies bé des d'Espanya bé des de l'exili. Però uns altres, els pares del qual havien mort, estaven presos, o simplement havien començat una nova vida, van romandre al seu país d'acolliment. Les mestres i auxiliars van tenir 3 opcions: tornar a Bilbao, quedar-se a servir en alguna casa anglesa o anar amb els refugiats de França per a Mèxic. Poques mestres van tornar a Espanya, la majoria va optar per quedar-se a Gran Bretanya o exiliar-se a Amèrica.

Feliciana Martínez, Pili Murga, José Osa, Juanita Vaquer, Narcís Lobato, María Luisa Toole, Tere Berrio, María Dolores Barajuán, Honoria Ispizua, Ana María González Gárate, Enrique Martínez són alguns dels noms d'aquestes mestres i xiquets i xiquetes.

MARI PEPA COLOMER I LUQUE

Mari Pepa Colomer i Luque

Des de ben menuda ja tenia clar que volia ser pilot d’avió, per això, quan va complir els setze anys va començar el curs de pilot d’aviació. Amb només 17 anys aconsegueix el títol de pilot oficial, convertint-se en la primera pilot catalana. En 1935 es convertí en la primera dona instructora de vol de l’Estat Espanyol i entra a formar part de la Cooperativa de Treball Aeri de Catalunya.

Quan en l’estiu de 1936 comença la Guerra Civil, Mari Pepa va ser reclutada per la Generalitat de Catalunya. S’encarregà de missions de propaganda, entrenament de pilots, el transport de persones ferides i transport de persones que s’han d’exiliar a l’altra banda dels pirineus.

La seua repercussió com a pilot i la seua implicació en el bàndol republicà l’obliguen a exiliar-se al final de la guerra. El seu destí va ser el sud d’Anglaterra ja que el seu marit, també pilot d’avió, va trobar feina allí. No obstant, Mari Pepa no va trobar feina per a ella, de forma que en acabar la guerra, no va tornar a pilotar. Va dedicar la resta de la seua vida a la criança dels seus fills i filles.

MAGDALENA MARZAL SORIANO

Xiquets evacuats

Valenciana de naixement, Magdalena va formar part, quan va entrar a l’Escola Normal, de la primera promoció del Pla Professional per al magisteri promulgat pel govern republicà. Va ser companya d’altres mestres i militants destacades com Enriqueta Agut i Guillermina Medrano. Va tenir de professores a reconegudes pedagogues com Carmen Garcia de Castro.

En acabar la carrera va començar a treballar a la Pobla de Vallbona durant uns mesos per tornar després a València, al carrer Sagunt, a una escola de pàrvuls on havia realitzat les seues pràctiques com a part del nou pla professional.

En el barri de Sagunt també va continuar la seua trajectòria com a professora en el que havia sigut un asil per a menors. Amb la substitució dels ordres religiosos que el dirigien, l’asil va passar a ser la Casa de la Infancia Giner de los Rios i, com a directora, Magdalena trobaria a qui havia sigut la seua companya de promoció, Guillermina Medrano.

Les companyes d’estudis també ho serien de militàncies. Enriqueta, Guillermina i Magdalena, entre d’altres, van ser dones organitzades en política i actives propagandistes del Front Popular. Magdalena era també afiliada a la FETE-UGT i al PCE. Va formar part també de l’Aliança d’Intel·lectuals en Defensa de la Cultura, com a tresorera, a València. Durant la guerra, també va participar de l’organització de Socors Roig Internacional, servei social promulgat per la Internacional Comunista.

Com a part de la seua militància comunista dins del PCE i per la seua trajectòria professional i compromís social, Magdalena va ser destinada a Rússia al front d’una colònia de xiquets i xiquetes evacuades de la Guerra civil. Mentre estava allà, se li va obrir un expedient de depuració i va ser apartada de la seua professió amb el pretext d’abandonament del lloc de treball. Des de Rússia, sense possibilitat de tornar a la seua vida a València, es traslladaria aleshores al seu exili al Regne Unit.

Va aconseguir anys més tard ser readmesa i va tornar a Espanya fins a la seua jubilació. Tanmateix, no va quedar-se. Va tornar a Anglaterra, on va morir, al país que la va acollir quan va ser expulsada.

Gregorio ARRIEN: “El exilio vasco en Gran Bretaña, 1937-1940. En el 75 aniversario de las evacuaciones”, Riev, 56.2 (2011), pp. 691-717.

Natalia BENJAMÍN (ed): Recuerdos: Basque Children Refugees in Great Britain, Norwich, Mousehold Press, 2007.

Pablo ESPERANZA: “Los niños octogenarios que se salvaron de la guerra de España”, Unidad cívica por la República, 2012, http://www.unidadcivicaporlarepublica.es/index.php/nuestra-memoria/el-exilio-republicano/4476-los-ninos-octogenarios-que-se-salvaron-de-la-guerra-de-espana

Guillermo GARRIDO: “Historias Del exilio después de Guernica”, El Salto, 20 de mayo de 2018.

Janet HARTLEY: “Professor Isabel de Madariaga: Historian and inspirational teacher who changed our perceptions of Catherine the Great and Ivan the Terrible”, Independent, 16 de julio de 2014.

Anna María IGLESIA: “Ilsa Barea-Kulcsar la periodista de la telefónica”, The Objective, 10 de septiembre de 2019.

Manuel MORALES: “Exiliada, despreciada, olvidada: vida de Isabel de Madariaga”, El País, 18 de abril de 2016.

Georg PICHLER: “Ilsa Barea-Kulcsar una vida en la sombra”, Fronterad, 19 de julio de 2019.

Rosy RICKETT: “Refugees of the Spanish Civil War and those they left behind: personal testimonies of departure, separation and return since 1936” Tesis doctoral, University of Manchester, 2014.

Silvia SÁNCHEZ DÍAZ: “Basque Children in England: Memories of Exile”, Trabajo final de grado, Universidad de Valladolid, 2015.

Hamish SCOTT: “Isabel de Madariaga Obituary”, The Guardian, 15 de julio de 2014.

Aina TORRES LÓPEZ: Dones Rebels. Històries contra el silenci, València, Editorial Sembra Llibres, 2019.

Beatriz PEYROT MARCOS: blog de maestras republicanas, 2012. MAGDALENA MARZAL SORIANO

Juan Manuel FERNÁNDEZ SORIA y María del Carmen AGULLÓ DÍAZ: “Depuración de maestras en el franquismo” Estudios de historia contemporánea, 17. https://gredos.usal.es/bitstream/handle/10366/80131/Depuracion_de_maestras_en_el_franquismo.pdf;jsessionid=18D539FBC1B718C79A7BE0B30ECCA08B?sequence=1

Guillermina MEDRANO: Rescatando el pasado (carta), Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, 2002. Nuevas raíces : testimonios de mujeres españolas en el exilio