Pel que fa a Marroc, va quedar dividit en dues parts: La part del nord quedava en mans d'Espanya mentre que el sud formava part del règim de Vichy. Aquesta divisió va portar conflictes pel que fa sobretot pel que fa als refugiats, Espanya reclamava la repatriació dels espanyols tot i que aquestes demandes no van tindre quasi efecte.

Per la seva part l'espanya franquista demanava que tornaren aquells refugiats a Espanya però aquelles demandes no van tindre quasi efecte.

Els camps de refugiats van establir-se a la zona francesa, concretament en aquelles zones en les quals van tindre més facilitats. Molts dels refugiats que van acabar al Marroc provenien d’altres territoris dels quals havien pogut eixir.

PAQUITA GORROÑO

Paquita Gorroño, Claudio Álvarez, El País

Paquita Gorroño va néixer el 5 de novembre a Madrid, de família acomodada i de cultura republicana la jove madrilenya va rebre gran influència per la seva part.

En començar la guerra la família va ser evaquada a València on Paquita va entrar a formar part del Partit Comunista.

El 1939, com moltra altra gent, Paquita pren el camí de l'exili direcció Perpinyà on l'esperava la seva mare. Va viure com a refugiada al camp d'El Bolou d'on van fugir ella i la seva parella cap al Magreb on aquest tenia un oncle llunyà. Aquesta era l'única manera per la qual poder eixir d'allà. Van passar primer per Orà, tot seguit s'instal·laren a Rabat on ella va aconseguir treball de cambrera i cuidant xicalla. Així bé, amb la prohibició del treball de les dones fora de la llar a Paquita van obrir-se-li altres camins, va establir-se com a directora del col·legi Imperial on va conéixer el rei i el seu fill Hassan per al qual treballaria uns anys després com a intèrpret. Va treballar per a ell del 1956 al 1959.

Paral·lelament Paquita portava una vida política activa a Rabat, va participar en la creació de la Federació Sindical General de Treballadors, va estar en els moviments de suport als presos així com en l'antifeixisme.

Paquita Gorroño va decidir quedar-se a Rabat amb la instauració del Franquisme i la seva llarga durada, l'any 2007 va iniciar la redacció de les seves memòries i va viure allà mateix fins el 2017 que va morir amb 103 anys.

Cristina S. BARBARROJA, “Paquita Gorroño. La Pasionaria de Rabat”, Público, 13 abril 2016.

Beatriz MESA, “Muere a los 104 años Paquita Gorroño, la secretaria republicana del rey Hassán II”, El Periódico, 30 agosto 2017.

Emilio J. MARTÍNEZ, “La mujer refugiada: del exilio republicano a la huida de Siria, pasando por el drama de Venezuela”, El Diario, 11 març 2018.

Andreé BACHOUD, “Exilios y migraciones en Argelia. Las difíciles relaciones entre Francia y España”, Ayer, 47 (2002), pp. 80-102

Susanna TAVERA, “La memoria de las vencidas: política, género y exilio en la experiencia republicana”, Ayer, 60 (2006), pp. 197-224